article Joaquim Elcacho, periodista

Els britànics malbaraten cada any l’energia equivalent a la producció

anual de dues centrals elèctriques deixant els seus televisors i aparells

electrònics en stand-by, segons un informe donat a conèixer al Parlament

britànic al principi del 2006, en plena discussió sobre la necessitat de

reprendre la construcció de centrals nuclears. Proporcionalment, a

Catalunya la pèrdua d’energia a causa dels aparells que es mantenen amb

el llum vermell encès fins que els necessitem pot ser molt similar. De fet, els

estudis de l’Agència Internacional de l’Energia calculen que entre el 3 i el

13% del consum d’energia a les llars occidentals pot ser atribuït al funcionament

dels aparells semiapagats o en stand-by.

Tot i que pugui semblar un problema banal, la pèrdua d’electricitat a causa

dels stand-by és un exemple dels reptes transcendentals amb què s’enfronta

la societat quan es planteja el problema de la producció i utilització d’energia.

En el centre del debat, i de forma resumida, els experts alerten que la

humanitat no pot mantenir un creixement desproporcionat en el consum

d’energia com l’actual i, al mateix temps, tractar d’ignorar l’impacte que

aquesta conducta provoca sobre el medi ambient. Fent servir aquesta o

altres expressions, el futur requereix una nova cultura de l’energia.

De fet, la crisi provocada per l’increment del preu del petroli i, sobretot,

l’impacte que les activitats humanes tenen en el clima del planeta han

deixat en evidència una qüestió que comença a ser urgent: científics, polítics,

periodistes i el conjunt d’actors socials han de contribuir a posar en

marxa una nova cultura de l’energia.

Aquesta nova concepció de la producció i l’ús de l’energia s’ha de basar en

plantejaments d’estalvi, eficiència i respecte al medi ambient. Des de molts

sectors socials s’estan posant en marxa estratègies dirigides a fer realitat

aquesta nova cultura de l’energia, però el camí per aconseguir modificar mentalitats i conductes és

extremadament llarg.