Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris articles interessants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris articles interessants. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de setembre del 2009

PEDALA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

VINA A FER DE VOLUNTARI/ÀRIA!!!

Per tercer any consecutiu, es torna a celebrar l’activitat PEDALA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC com a activitat dintre de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (SMSS). Aquesta acció consisteix en la celebració d’una pedalada popular a 100 municipis de Catalunya.

La major part de les pedalades tenen lloc el diumenge 27 de setembre, però també hi ha pedalades el 20, 26 de setembre, 4 i 11 d’octubre. Es poden consultar els municipis que participen i les dates a www.pedala.org

Des del Bicicleta Club de Catalunya (BACC) fan una crida a les persones que vulguin participar com a voluntari/àries per donar suport a l’organització.

Posa’t en contacte amb a: info@pedala. org / tel. 933 967 921 (Jennifer o Haritz)

El canvi climàtic, la gent i la pobresa

Un cop més ens arriben notícies que ens fan replantejar el nostre model de consum i plantejar-nos que hem de canviar del nostre dia a dia. A Llars Verdes us volem acompanyar en aquest procés de canvi.

Intermon Oxfam ha publicat un informe sobre la influència del Canvi Climàtic en les poblacions més enpobrides del planeta. L'impacte del canvi climàtic és una realitat. Milions de persones que ja viuen en unes condicions de vida extremes estan patint injustament els canvis dels patrons atmosfèrics i les crisis climàtiques. I els països més contaminants (i rics) sóm els responsables d'aquest canvi. Fins i tot en el cas que els líders mundials acordessin les restriccions més estrictes a les emissions de gasos d'efecte hivernacle, les perspectives de futur de centenars de milions de persones són desoladores. Aquest informe aúna els dramàtics relats d'algunes d'aquestes persones amb els coneixements científics més recents sobre l'impacte humà del canvi climàtic, que ho converteixen en una greu crísis de desenvolupament. Podeu trobar més informació a http://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=511

dijous, 16 d’abril del 2009

Inici de la campanya: apaguem les nuclears!

S’inicia la campanya de recollida de signatures APAGUEM LES NUCLEARS!, que pretén recollir el màxim de suports per la no renovació de les llicències d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs II. La campanya està centrada en la recollida de desenes de milers de signatures de ciutadans i ciutadanes de Catalunya en suport a la presentació al Parlament d’una proposta de resolució exigint al govern central aquesta no renovació.

.

MANIFEST

L’energia nuclearefectes molt nocius sobre la salut i el medi, sobretot si se’n considera tot el cicle, des de la mineria de l’urani fins als residus. Radiacions ionitzants que provoquen mutacions, malformacions, càncers i alteracions del sistema immunològic, descomunals moviments de materials, enormes emissions de CO2 en la mineria, el processament de l’urani (un recurs no renovable, escàs i cada vegada més car, insuficient per abastir gaire temps més el nombre actual de reactors) i la construcció de les centrals, intractabilitat, avui per avui i en un futur molt llarg, dels residus… A més a més, el cicle civil de l’energia nuclear té nombrosos punts de contacte amb el cicle militar, com ho evidencia el conflicte amb l’Iran pel seu programa nuclear. I, per a acabar-ho d’adobar, si se’n contempla tot el cicle, és una ruïna econòmica, solament amagada pel fet que les inversions les paguem entre tots i totes, via impostos i recàrrecs tarifaris, mentre els beneficis, lliures de costos, són per a uns pocs (se’ls enduen grans empreses).

I les alternatives estan ja disponibles: l’energia solar, la fotovoltaica, la geotèrmica, la de la biomassa, sàviament i adequadament combinades segons les necessitats i les disponibilitats locals, l’aproximació dels centres productors d’electricitat i de les àrees de consum i, sobretot, una política d’estalvi energètic ben conduïda, essent molt més respectuoses amb la salut i el medi, substituiran amb avantatge la nuclear.

A l’Estat espanyol tenim vuit centrals nuclears en funcionament, una de tancada i Vandellòs I en procés de desmantellament, de les quals tres, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II estan a les Terres de l’Ebre. Les tres que funcionen a casa nostra han tingut, en els darrers anys, amb el 40 per cent de la potència de totes les centrals nuclears de l’estat, més del 60 per cent dels incidents comunicables al CSN i el 75 per cent dels incidents greus (tres de quatre).

Amb aquest perill i aquesta hipoteca vivim a Catalunya, especialment a les Terres de l’Ebre. I ni tan sols aquestes Terres s’han vist compensades amb una major riquesa social i material. La Ribera d’Ebre, la primera comarca catalana en PIB, és de les darreres en renda familiar disponible i de les primeres en pobresa oficial. Ascó i Vandellòs no han fet sinó perdre població des que hi ha les nuclears.

El president Zapatero va anunciar en la seva primera investidura la presentació d’un calendari de tancament de les centrals nuclears en un termini raonable.

Les llicències d’activitat d’Ascó I i Vandellòs II espiren el 2010 i la d’Ascó II, el 2011. És un bon moment perquè el president Zapatero comenci a complir la seva promesa, sense necessitat de lleis ni decrets-llei de difícil i problemática tramitació. Simplement, pot no renovar, l’any que ve i el següent, les llicències d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs II.

Perquè és posible viure sense nuclears:

APAGUEM LES NUCLEARS!

http://apaguemlesnuclears.wordpress.com/

dimarts, 31 de març del 2009

Consumo responsable.org

Volem recomanar-vos la web "consumoresponsable.org" de la fundació "Ecología y desarrollo" i el Govern d'Aragó amb varietat de recursos sobre aquest tema. Podeu trobar-hi llibres recomanats, articles, enllaços a webs relacionades amb el consum responsable,etc.

esperem que us sigui d'utilitat!

diumenge, 1 de febrer del 2009

video: "la nena que va silenciar al món per 6:32 minuts"

Ens ha arribat aquest vídeo que volem recomanar a tots els amics i amigues de Barnamil, segur que us agradarà i us animarà a continuar endavant amb les vostres iniciatives ecològiques!

dijous, 18 de desembre del 2008

Escrit a Jordi Hereu. Prohibició de les 12 hores de lectures antinuclears a la Pça de Sant Jaume

Davant la prohibició per part de l'Ajuntament de Barcelona de la realització de les "12 hores de lectures antinuclears", les organitzacions que formem la coordinadora Tanquem les Nuclears -100% Renovables (TLN - 100% EER) hem acordat lliurar l'escrit que us reproduïm tot seguit a l'Alcalde de Barcelona, en el text es reflexiona sobre les implicacions del fet.

Des de TLN - 100%EER esperem una resposta per part de l'alcaldia de la ciutat davant un fet que considerem arbitrari, i que remet a les pràctiques pròpies d'una època històrica que semblava superada.

Barcelona, 16 de desembre del 2008

A l'atenció de Jordi Hereu i Boher, Alcalde de Barcelona.

Amb absoluta incredulitat hem rebut la notificació dels serveis tècnics de la regidoria del districte de Ciutat Vella per la que ens comuniqueu la PROHIBICIÓ de realitzar les "12 hores de lectures antinuclears" a la Plaça de Sant Jaume, i que textualment diu:

"DENEGAR a GREENPEACE ESPAÑA, llicència d'ús especial de la via pública sol·licitada el 03/12/2008, per exercir l'activitat de CAMPANYA JO SOC ANTINUCLEAR a PL SANT JAUME 1, per que no concorren les circumstàncies previstes per a la concessió d'aquest tipus de llicència de caràcter discrecional, com la utilitat pública de l'ocupació, compatibilitat amb els altres usos i activitats de la zona o adequació a l'estètic." Barcelona, 12 de desembre de 2008.

Al marge del llenguatge burocràtic, abstracte, i totalment aliè al que hauria de ser una administració que fos entenedora per a la ciutadania, volem manifestar el següent:

Primer: L'acte "12 hores de lectures antinuclears" era un acte pacífic, cívic i simbòlic, de durada limitada, com el seu mateix nom indica, d'informació a la ciutadania dels impactes que l'energia nuclear està causant sobre la salut de les persones i els ecosistemes. El format de lectura pública de textos al carrer en relació a aquest tema correspon a un dels pocs àmbits en que les organitzacions no governamentals de la societat civil podem fer front a la aclaparadora campanya que el "lobby" nuclear porta desenvolupant en els darrers 8 anys per fer oblidar a la societat civil aquests impactes, i propagar la falsa idea de que l'energia nuclear és part de la solució al canvi climàtic i la crisi energètica.

Aquesta campanya es desplega de manera aclaparadora en els mitjans de comunicació, a on els immensos recursos econòmics del "lobby" nuclear marquen les pautes de les informacions que es propaguen. Per contra, els col·lectius que sintonitzem amb el sentir majoritari de la societat civil, que és el rebuig a l'energia nuclear, tan sols tenim una presència secundària, per no dir marginal, en aquests mitjans.

El contacte directe amb la societat, al carrer, és un dels àmbits a on el "lobby" nuclear no ha pogut encara imposar els seus interessos. Per això, amb aquesta prohibició les forces que governen a l'ajuntament de Barcelona (PSC, ERC i ICV) es posicionen en clara sintonia amb els interessos del "lobby" nuclear. Més enllà del que puguin ser els seus posicionaments o discursos sobre la problemàtica ambiental, demostren amb els fets quina és la seva veritable postura.

Segon: del redactat que intenta justificar la prohibició destaca la frase que qüestiona "la utilitat pública de l'ocupació". Qualsevol persona mínimament informada de la problemàtica dels impactes ambientals i socials de l'energia nuclear s'ha de sentir sorpresa de la ignorància que demostra el que es qüestioni la "utilitat pública" d'informar a la ciutadania del que una bona part de la comunitat científica considera un perill de primera magnitud.

Tercer: Igualment destaca la justificació de la prohibició en base a la "compatibilitat amb altres usos i activitats de la zona", tractant-se la Plaça de Sant Jaume del principal centre polític de Catalunya, res menys incompatible que realitzar l'acte proposat en aquest marc. Com ho proven la gran quantitat d'activitats informatives o de protesta que es realitzen en aquest indret a llarg de l'any.

Quart: Resulta igualment ridícula l'excusa de la prohibició en base al que eufemísticament s'anomena "adequació a l'estètic" (?), que és de críptica interpretació, però que sembla al·ludir a la decoració nadalenca de la Plaça; ja que qualsevol altra possible interpretació seria tan grotesca que no caldria ni prendre-la en consideració.

Al marge de que l'impacte de les centrals nuclears, i la propaganda dels seus defensors, no s'atura amb motiu de les festes nadalenques, posar l'excusa de la decoració de la Plaça per prohibir un acte informatiu que es realitza per temps limitat, i al marge de qualsevol criteri estètic, dona una idea del nivell de ridícul a on estan disposades a arribar determinades institucions i forces polítiques per protegir els interessos dels poders econòmics dominants.

Cinquè: Caldria retrocedir a la memòria de l'època final de la dictadura franquista per a trobar precedents de que la prohibició d'un acte pacífic i respectuós amb l'ordenament legal, es faci en base a criteris tan arbitraris i mancats de lògica. Amb aquesta prohibició la institució que presidiu, senyor Hereu, deixa en evidència el seu veritable tarannà, i la consideració que li mereix l'expressió de la societat civil, al temps que marca un abans i un desprès.

Barcelona a 16 de desembre del 2008.

dimecres, 17 de desembre del 2008

Festival Internacional d’Art Contemporani de Barcelona

Visiteu el BAC! 08 en la seva novena edició. Sota el leimotiv "Consumeixo, després existeixo", es proposa una crítica al consum de la societat actual, on la felicitat personal s’iguala a la compra de béns i serveis i al consum en general . La situació queda exemplificada amb la frase com més consumeixo, més feliç sóc. També fa referència a l’impacte d’aquest consumisme en els recursos naturals i l´equilibri ecològic. La denuncia es durà a terme mitjançant diferents llenguatges d’expressió artística com pintura, vídeoart o espectacles que invitaran al públic a la reflexió. Fins a finals de mes a diversos espais de la ciutat.
font CRBS, info21.

dimarts, 16 de desembre del 2008

Per un nadal més verd!

"El Nadal és una data en la qual famílies i amics es reuneixen per a celebrar unes festes, en les quals els dies escursats conviden a llargs menjars i sopars en els quals s'intercanvien regals i on la solidaritat i la pau semblen estar presents. No obstant això les enlluernadores llums d'aquestes dates ens impedeixen veure l'alt cost ambiental, econòmic i social que tenen. Celebracions, que per cert, podrien passar a anomenar-se les festes del consumisme"

Així comença el quadern de bones pràctiques nadalenques que ens ofereix ADEGA a la Xarxa de Llars verdes i a tots els quals vulguem aprendre a gaudir d'uns nadal diferents!

Podeu trobar el quadern penjat a la web de Hogares Verdes del Ministeri de Medi Ambient.

http://www.mma.es/portal/secciones/formacion_educacion/programas_ceneam/hogares_verdes/index.htm

dijous, 11 de desembre del 2008

Article "el pelotazo solar"

Un article interessant del periodista Luis Gómez publicat avui al diari El Pais.

"Cambio ladrillo por huerto solar"
"La sospecha de fraude salpica a la industria, que creció el 900% en dos años - El 'permiso de conexión' tomó el testigo de la recalificación urbanística "

Podeu trobar l'article a la següent adreça: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Cambio/ladrillo/huerto/solar/elpepisoc/20081207elpepisoc_1/Tes

dimarts, 16 de setembre del 2008

APAGADA MUNDIAL, per deixar respirar el planeta

AQUESTA APAGADA SERÀ DE 21.50 A 22.00 A LA MATEIXA HORA LOCAL DE CADA PAÍS DE TOT EL MÓN, DEL DIMECRES 17 DE SETEMBRE

Foscor mundial, el 17 de setembre del 2008, des de les 21.50 a les 22.00 hores. Es proposa apagar totes les llums I si es possible tots els aparells elèctrics, perquè el nostre planeta pugui respirar.
Si la resposta és massiva, l'energia que s'estalvia pot ser brutal. Només 10 minuts I veurem el que passa. Si estem 10 minuts a la foscor, encenem una vela I simplemente la mirem, nosaltres I el nostre planeta estarem respirant. Recordem que la unió fa la força I Internet pot tenir molt de poder I pot ser quelcom molt gran.

Aquest anunci és extret de la nova publicació CRISI:http://www.17-s.info


divendres, 13 de juny del 2008

historia de las cosas

Us recomanem aquest vídeo on s'explica de forma molt didàtica les formes de prducció i consum del sistema actual. Mireu-lo, són 20 minuts!!

dimecres, 9 d’abril del 2008

La sed de Barcelona tiene solución (PEDRO ARROJO AGUDO)

Una opción razonable para la escasez de agua en Barcelona sería organizar la cesión de derechos de riego al área metropolitana mientras dure la sequía, a cambio de las pertinentes compensaciones económicas
07/04/2008

Vota

Resultado 64 votos

La sequía aprieta en Cataluña y pone de nuevo sobre la mesa el debate sobre el agua, que vuelve a usarse como arma política. Ante todo, es importante aclarar que, más allá de la grave situación de emergencia actual, Barcelona tendrá asegurada la provisión de recursos hídricos en un futuro cercano, incluso en circunstancias de sequía extrema. Barcelona vive sobre un acuífero: el que forman las aguas subterráneas del aluvial del Besòs y del Llobregat. De hecho, el metro de Barcelona ha venido bombeando en el pasado millones de metros cúbicos al año para evitar que se inundaran sus galerías.
La noticia en otros webs
· webs en español
· en otros idiomas
Para paliar la sequía de Sevilla bastó ofrecer siete pesetas por metro cúbico a quienes cedieran agua
El mar y el acuífero ofrecen a Barcelona agua más que suficiente si se saben utilizar
El problema, al igual que en otras cuencas y comunidades autónomas, es que hemos contaminado de forma irresponsable esos acuíferos. Aunque la Directiva Marco del Agua nos obliga a cuidar el buen estado de las masas de agua, recuperar un acuífero puede requerir décadas. Sin embargo, obtener hoy aguas de calidad de esos acuíferos es perfectamente viable, aplicando una ósmosis inversa, similar a la que permite desalar aguas marinas. Hoy, con las nuevas tecnologías disponibles (cámaras isobáricas, membranas de baja presión...) podemos obtener aguas excelentes de esos acuíferos por menos de 0,25 euros por metro cúbico (€/m3); y conviene recordar que un metro cúbico son mil litros. En todo caso, Barcelona, al igual que el resto de ciudades costeras, dispone del mar, que puede ser fuente de aguas desalinizadas por ósmosis inversa, incluso en circunstancias de sequía, por apenas 0,4 €/m3.
Respecto al clamor demagógico de esas "aguas que se perdieron en el mar" durante la última crecida del Ebro, de nuevo sería necesario llamar a la sensatez a quienes tienen la obligación de disponer de información y de un mínimo de formación. Más allá de la importancia ecológica de esas crecidas y de su vital trascendencia para las pesquerías marinas, cuando un río baja en crecida, sea el Ebro, el Júcar o el Segura, lo único que se puede hacer es evacuar caudales al mar. Por un gran canal, para eventuales trasvases, apenas podría derivarse el 2% de una riada ordinaria.
Ante los agrios debates reabiertos, es necesario aclarar que los trasvases son una pésima estrategia para prevenir y gestionar sequías. La razón radica en que las sequías no son locales sino regionales. En nuestro caso suelen afectar, cuando menos al área mediterránea. Por ello, cuando el Segura entra en sequía, el Júcar, el Ebro y el Llobregat suelen sufrir también, en una u otra medida, estrés hídrico. El propio Plan Hidrológico promovido en su día por el Partido Popular preveía, eso sí, en la letra pequeña de los anexos, que el 20% de los años, es decir, los años de sequía, no se podría trasvasar ni un metro cúbico.
La Agencia Catalana del Agua es consciente de todo ello y, de hecho, tiene diseñado un plan muy razonable basado en las opciones de desalar aguas de mar y desalobrar aguas del acuífero del Llobregat (la desalobración del acuífero del Besòs ya está en servicio). El problema es que la gran planta de ósmosis inversa del Llobregat, en construcción, que ofrecerá 200.000 metros cúbicos al día, por desalación de aguas marinas o de aguas del acuífero, no llega a tiempo para resolver las angustias actuales.
Se trata, por tanto, de poner en marcha un plan de emergencia coyuntural muy especial, que probablemente no haya que reeditar nunca más en el futuro. Un plan en el que hemos de poner sobre la mesa todas las posibilidades, para acabar escogiendo las que sean más razonables desde el punto de vista ambiental, social y económico.
La ministra Narbona, en su primera intervención sobre la cuestión, ofreció una opción muy razonable: organizar con urgencia lo que se denomina en la Ley de Aguas un "centro de intercambio", similar a los famosos bancos de agua de California. Tal centro debería negociar la cesión de derechos de riego al área metropolitana de Barcelona, mientras dure la sequía, a cambio de las pertinentes compensaciones económicas. A principios de los noventa, Sevilla sufrió dramáticos cortes de agua que afectaron a cientos de miles de familias. Hoy, probablemente, pocos recuerden cómo se resolvió la situación. Pues bien, no fue preciso ni un trasvase desde el Miño, ni una desaladora en Sanlúcar. Bastó con un anuncio en prensa que ofrecía 7 pesetas por metro cúbico a los regantes del Bajo Guadalquivir que quisieran ceder caudales a Sevilla (por entonces, regando arroz o algodón obtenían un beneficio neto que no llegaba a 4 pesetas por metro cúbico).
Obviamente el regadío en Cuencas Internas de Cataluña no es el del Bajo Guadalquivir; pero esta opción puede ofrecer caudales no despreciables. Aunque en el Llobregat, al parecer, ya se han intercambiado las aguas de riego por retornos depurados, y en el Besòs hay poco regadío, habría que explorar a fondo todas las posibilidades, incluyendo los regadíos del Ter. Regadíos que demandarían compensaciones de cierta entidad, al estar en juego cosechas de fruta y hortaliza. Sin embargo, reservando caudales para garantizar la vida de los árboles, la compensación de las cosechas sería el único coste a cubrir, al existir infraestructuras de transporte a Barcelona. Desgraciadamente, en esta ocasión, el Ter también sufre la sequía y hay escasos caudales de riego.
El transporte de aguas en barco desde el sur de Francia debería suponer menos de 5 €/m3. Sin embargo, la premura de la situación y la falta de escrúpulos de las navieras están disparando los costes. Por otro lado, un trasvase de emergencia desde el Alto Segre tiene varios problemas: en primer lugar, el Segre, que también está en sequía, no ofrece hoy por hoy caudales disponibles; por otro lado, si llegara a haber caudales, los regantes leridanos reclamarían sus derechos; y por último, los movimientos ciudadanos del Bajo Ebro reclamarían esas aguas para preservar el Delta. La opción de trasvasar desde el Alto Segre sólo caudales adquiridos previamente a los regantes, permitiría garantizar en el Delta el mismo caudal que hubiera llegado si no se produjese ese trasvase coyuntural. En todo caso, el coste del metro cúbico podría elevarse por encima de 3 o 4 €/m3, sobre todo por la amortización de unas obras que sólo servirían en esta ocasión, para luego desmontarse.
El resto de opciones de trasvase barajadas, en ningún caso llegarían a tiempo para resolver la emergencia en cuestión y, por tanto, deberían contrastarse con la alternativa de desalación en curso, explicada anteriormente. A este respecto convendría recordar que hace ya más de una década, los presupuestos previstos para el trasvase del Ródano suponían 0,7 €/m3. Hoy no sería menos de 1 €/m3; es decir, cuatro veces más que desalobrar aguas del acuífero y más del doble que desalar aguas marinas.
Me temo que el calendario electoral y la irresponsabilidad política de unos y otros nos han llevado a un punto en el que, una situación de por sí difícil se está convirtiendo en mucho más difícil. Y hablo de irresponsabilidad de unos y otros porque, más allá de las responsabilidades evidentes de la Generalitat, debemos considerar las de una oposición dispuesta a transformarlo todo en arma electoral.
En este contexto se puede comprender, aunque no justificar, la tardanza en abordar los pertinentes procesos de negociación con las diversas partes implicadas en posibles soluciones. Emergen incluso responsabilidades del Gobierno central y de Gobiernos autónomos, como el de Aragón y el de Navarra, a la hora de asumir los caudales ambientales mínimos en el Delta que los expertos propusieron hace ya tiempo. Ello exige, de una vez por todas, redimensionar las pretensiones insostenibles de nuevos regadíos en estas comunidades, e incluso en Cataluña, donde la Generalitat sigue promoviendo enormes superficies de nuevos regadíos. Mientras esto no quede claro, cualquier propuesta de trasvases desde la Cuenca del Ebro contará, y con razón, con una fuerte oposición, cuando menos en el Delta.
Se dice que no hay mal que por bien no venga. Esperemos que así sea y que este mal trago nos lleve a organizar adecuadamente nuestra inteligencia colectiva frente al cambio climático.
Pedro Arrojo Agudo pertenece al Departamento de Análisis Económico de la Universidad de Zaragoza.

dilluns, 10 de març del 2008

Participa en una iniciativa online: Consumeixes o et consumeixes?

Consumeixes coses? O són les coses les quals et consumeixen a tu? T'estàs carregant el planeta amb aquest ritme de vida i ni t'assabentes? O si que comences a adonar-te? Si és així, tenim el que necessites... El dia 15 de març se celebra el Dia del Consum (hi ha dies per a tot, si!) i amb excusa d’aquesta data, 10 ONG’s s’han unit per fomentar el consum responsable en la ciutadania. S’ofereix als participants un pla de 15 dies per a consumir menys i millor per a què entre tot@s arribem al dia 15 de març amb els deures fets i practicant un consum ètic i transformador.
El Pla 15 dies per a consumir menys i millor!

A través del blog http://consumesoteconsumen.blogspot.com/ promogut per CanalSolidro.org , les diferents ONG’s participants (Adena, Coordinadora Estatal de Comercio Justo, Ecología y Desarrollo, Espacio por un Comercio Justo, Greenpeace, Ideas, Intermón Oxfam, SETEM, Sodepau, Fundación Terra y Xarxa de Consum Solidari) proposen a la ciutadania un “Pla de 15 dies” per a convertir-se en consumidors més responsables. Per a això, cada dia ofereixen consells pràctics i trucs que faciliten la pràctica d'aquest tipus de consum, fomentant la participació en la iniciativa de qualsevol persona que desitgi compartir vídeos, fotos o comentaris sobre les seves idees o preferències a l'hora de consumir menys i millor. Alguns d'aquests consells responen a preguntes com: Quina classe de peix comprar?, Com estalviar més a través de les finances ètiques?, Què són les cooperatives de consum? Per què triar una marca i no altra?
Perquè tu pots començar a canviar les coses a través dels teus hàbits quotidians, segueix el Pla 15dies per a consumir menys i millor! Entra al blog i conta'ns amb una foto com practiques consum responsable al nostre poble de Sant Andreu i situa la teva idea en el mapa per a compartir-la amb els altres.
Más información sobre aquesta iniciativa: Paloma Ortega Fundación Chandra http://www.canalsolidario.org/consumesoteconsumen/ Tel. 91 554 43 14 / 626 74 08 64

dijous, 14 de febrer del 2008

article Joaquim Elcacho, periodista

Els britànics malbaraten cada any l’energia equivalent a la producció

anual de dues centrals elèctriques deixant els seus televisors i aparells

electrònics en stand-by, segons un informe donat a conèixer al Parlament

britànic al principi del 2006, en plena discussió sobre la necessitat de

reprendre la construcció de centrals nuclears. Proporcionalment, a

Catalunya la pèrdua d’energia a causa dels aparells que es mantenen amb

el llum vermell encès fins que els necessitem pot ser molt similar. De fet, els

estudis de l’Agència Internacional de l’Energia calculen que entre el 3 i el

13% del consum d’energia a les llars occidentals pot ser atribuït al funcionament

dels aparells semiapagats o en stand-by.

Tot i que pugui semblar un problema banal, la pèrdua d’electricitat a causa

dels stand-by és un exemple dels reptes transcendentals amb què s’enfronta

la societat quan es planteja el problema de la producció i utilització d’energia.

En el centre del debat, i de forma resumida, els experts alerten que la

humanitat no pot mantenir un creixement desproporcionat en el consum

d’energia com l’actual i, al mateix temps, tractar d’ignorar l’impacte que

aquesta conducta provoca sobre el medi ambient. Fent servir aquesta o

altres expressions, el futur requereix una nova cultura de l’energia.

De fet, la crisi provocada per l’increment del preu del petroli i, sobretot,

l’impacte que les activitats humanes tenen en el clima del planeta han

deixat en evidència una qüestió que comença a ser urgent: científics, polítics,

periodistes i el conjunt d’actors socials han de contribuir a posar en

marxa una nova cultura de l’energia.

Aquesta nova concepció de la producció i l’ús de l’energia s’ha de basar en

plantejaments d’estalvi, eficiència i respecte al medi ambient. Des de molts

sectors socials s’estan posant en marxa estratègies dirigides a fer realitat

aquesta nova cultura de l’energia, però el camí per aconseguir modificar mentalitats i conductes és

extremadament llarg.

divendres, 8 de febrer del 2008

L’energia solar tèrmica a Sant Andreu...


Diàriament gastem a les nostres llars una gran quantitat d’energia, sobretot en escalfar l’aigua. El 27% del nostre consum energètic se’n va escalfant aigua, quasi la tercera part del consum energètic d’una casa. Si modifiquem alguns dels nostres hàbits més consumistes, com les llargues dutxes, o les banyeres, etc. podríem reduir força aquest consum energètic. Però, i si a més a més poguéssim evitar les emissions generades com a resultat del consum energètic més indispensable? I si poguéssim canviar la font d’energia que utilitzem per escalfar l’aigua i substituir-la per una font renovable? I si estalviéssim el cost de l’energia necessària per escalfar l’aigua?

Això és el que està impulsant la Ordenança Solar Tèrmica (OST) fomentant l’ús de l’energia solar tèrmica. Aquest és un tipus d’energia renovable que es basa en l’aprofitament de la radiació solar per convertir-la en calor útil, i sense emetre gasos contaminants. S’emmagatzema el calor per consumir-lo en forma d’aigua calenta.Aquesta instal·lació és un sistema molt senzill i amb mecanismes força comuns.

A la gràfica que tenim a la nostra dreta observem els m2 de placa solar tèrmica que hi ha als diferents Districtes de Barcelona. El nostre Districte, amb més de 2.000 m2, està a la quarta posició de 10 que són en total. Podem estar orgullos@s, però encara podem avançar i apropar-nos a les fites que han assolit altres Districtes, com el de de Sants-Montjuïc que està amb més de 4000 m2 de placa solar tèrmica

Un exemple de la posada en pràctica de l’ordenança solar tèrmica a Sant Andreu, són els apartaments amb serveis per a gent gran, que estan al carrer Joan Torras.

Els nous habitatges fan servir l’energia solar per escalfar l’aigua i empren dispositius per estalviar energia, com ara aixetes i dipòsits de baix consum, làmpades de baix consum i recuperadors d’aigües pluvials per a reg, entre altres mesures.

A Sant Andreu ja caminem amb l’energia neta, però encara ens falta molt per recórrer!

Per conèixer el preu d’aquestes instal·lacinos podeu entrar a la pàgina web de l‘Agència d’Energia de Barcelona, i entrar als simuladors.

Per a subvencions podeu consultar:


Institut Català d’Energia (ICAEN)

www.ICAEN.


es/frameo.html

Institut Municipal del Paisatge Urbà

www.bcn.es/paisatgeurba

Instituto para la Diversificación y Ahorro de la

Energía (IDAE)

www.ico.es

Agència Local d’Energia de Barcelona

Centre de Recursos Barcelona Sostenible

C/ Nil fabra, 20 - 08012 Barcelona

Tel. 93 237 47 43

www.barcelonaenergia.com

www.bcn.es/agenda21/


dilluns, 21 de gener del 2008

aquesta nit a TV3, l'energia després del petroli.

Àgora parlarà del petroli, de la viabilitat de l'energia nuclear com a alternativa de futur i de les energies alternatives. Tot, en el marc de l'escalada de preus del cru.Per analitzar aquest tema, Xavi Coral reunirà Pedro Gómez Romero, Eduardo González, Jordi Martínez, Mariano Marzo i Santiago Vilanova. Una desena de països encapçalats per França es replantegen l'opció de l'energia nuclear després d'anys de menysprear-la. Un dels motius d'aquest canvi de parer és la crisi pel continu encariment del petroli i del gas, amb els màxims històrics que ha assolit el barril de Brent. El barril a cent dòlars és un topall psicològic del que es parlava fa uns pocs anys com a exemple de tragèdia per al món occidental, i que avui dia s'ha assumit, i ja es parla del barril a 200 dòlars, i més.El replantejament d'aquests estats europeus qual ara es decanten per l'energia nuclear ha fet revifar el debat sobre quina és la millor energia, ecològicament i econòmicament. Els detractors de les centrals nuclears només en recorden els perills i els inconvenients i els partidaris, la rendibilitat i la capacitat de generació. I les energies renovables, eòlica i solar, estan en condicions de satisfer una demanda cada cop més creixent? El panorama mundial serà favorable perquè s'estabilitzi el preu del cru? Poden les energies renovables substituir el petroli i el gas? Tenen futur les energies netes? És la nuclear l'energia del futur? Després del tancament de la central de Zorita, el govern socialista continuarà tancant les plantes nuclears, tal com va prometre que faria quan arribes al poder? L'opinió pública espanyola està preparada actualment per acceptar la construcció de noves centrals nuclears?