dijous, 15 de maig del 2008

LLARS VERDES: nou projecte Barnamil

Barnamil posa en marxa aquesta iniciativa com a continuació del projecte “Veïns i Veïnes amb l’energia neta” iniciat a finals del 2006 i que va consistir en la realització d’ecoauditories energètiques a més de 150 llars de Sant Andreu gràcies a la col·laboració d’entitats de la zona com associacions de veïns i veïnes, cooperativa de consum, etc.

A través del programa Llars Verdes convidem a la població de Barcelona a participar en un procés d’aprenentatge col·lectiu destinat a millorar la gestió domèstica de l’energia i l’aigua. Les persones participants podran organitzar i fer funcionar la seva llar de forma més responsable i solidària i també podran reduir i prendre consciència del consum que fan de recursos. Amb accions senzilles i petits canvis d’hàbit, reduirem de forma significativa el consum d’energia i d’aigua a la llar, mantenint el nostre benestar i qualitat de vida i amb conseqüències positives sobre la nostra butxaca; ja que estalviarem en les factures.

El programa es desenvolupa a través de tallers, amb atenció personalitzada als participants i valorant els resultats totals assolits pel conjunt de llars. A les llars participants se'ls ofereix:

- 3 reunions per reflexionar sobre els problemes ambientals globals derivats del model energètic actual. S’informa i intercanvia sobre les diferents possibilitats de millorar el nostre consum energètic quotidià i els beneficis ambientals, socials i econòmics (per a nostres butxaques) associats a l’elecció d’aquestes opcions ambientalment més responsables.

- Atenció personalitzada, a través de telèfon i correu electrònic, per a ajudar a resoldre tots els dubtes que sorgeixin.

- Materials amb informació i recomanacions pràctiques i un senzill equip d’estalvi (bombeta baix consum, reductor, termòmetre...).

El projecte Llars Verdes parteix d’un programa d’educació ambiental llançat a l’any 2005 pel CENEAM (Centre Nacional d' Educació Ambiental) a la província de Segovia. Actualment s’han unit a la iniciativa 790 llars d’altres comunitats autònomes (Navarra, País Basc, Andalusia, Madrid…) i Barnamil ha entrat a formar part de la xarxa d’entitats participants en el programa amb l’objectiu d’impulsar aquest projecte a Catalunya, concretament a la ciutat de Barcelona. Ara teniu la possibilitat de que les vostres llars també entrin a formar part d’aquesta “xarxa de Llars Verdes”.

Apuntat ara enviant un mail a: info@energianeta.net.

Els horaris dels tallers seran;
Al CRBS: dimecres de 18.30 a 20.30 dies: 5 juny, 18 juny, 10 setembre.
A Mercasol: dissabtes de 11.30 a 13.30 h.; dies: 8 juny, 21 juny i 13 de setembre

Nova exposició auditoria energètica del Centre Cultural Ton i Guida


ESTUDI AMBIENTAL DEL CENTRE TON I GUIDA

A finals de gener del 2008, des de l’associació GRODEMA, membre de la plataforma d’entitats del Toni i Guida, amb el suport tècnic de Barnamil, associació que treballa per la sensibilització activa de la ciutadania a favor d’una nova cultura energètica, es va engegar un procés participatiu per la realització de la ecoaudiòria energètica del centre Cutural Toni i Guida.

En que ha consistit aquest estudi?
1. Diagnosticar quines fonts energètiques fem servir.
2. Quines tecnologies i aparells utilitzem al centre per garantir la il·luminació, la climatització,l’aigua calenta, l’ofimàtica...
3. Autovalorar-nos per conèixer quins hàbits tenim els usuaris/es del centre a l’hora de utilitzar l’energia.

Com consumim energia al Ton i Guida?, On consumim més energia? . Que podem fer per estalviar energia?

Es vol donar a conèixer aquesta experiència amb la possibilitat de reproduir-la a altres centres culturals, entitats, associacions dels diferents barris de Barcelona i anar avançat cap a una nova cultura energètica.
Si vols consultar tot l’estudi o participar et pots posar en contacte amb Barnamil, info@energianeta.net o Grodema, grodema@terra.es.

La exposició la podreu visitar al Centre Ton i Guida de Roquetes, carrer Romaní 6, metro Vía Julia. El dia 29 de Maig a les 19.00h de la tarda al mateix centre es farà una xerrada-taller sobre l'estudi, els resultats i les diferents possibilitats de millorar la gestió energètica als nostres entorns més propers (feina, llar, centres culturals, entitats...etc.). Us esperem...



dilluns, 28 d’abril del 2008

Al mes de febrer de 2008, s’ha realitzat el diagnòstic energètic al IES Príncep de Viana, amb el suport de l’equip tècnic de l’associació Barnamil, i amb la participació de part del professorat, l’antiga directora de l’escola, i també de l’alumnat de quart d’ESO del Centre. A partir d’aquest diagnòstic, s’han pogut treure una sèrie de propostes d’acció per reduir el consum energètic del Centre, i així el seu impacte ambiental, tant per les emissions de gasos d’efecte hivernacle que provoca com per el consum de recursos energètics no renovables.
Per altre banda, la realització d’aquest tipus d’accions des de l’escola té un efecte multiplicador per la funció educativa que té per l’alumnat, professorat i altre personal de servei de l’escola. La informació sobre les propostes de l'alumnat i de l'equip de Barnamil s'ha presentat al Consell escolar i també s'ha penjat a les parets de l'escola en forma d'exposició. Aquesta és la primera vegada que Barnamil realitza aquesta activitat i ha estat tot un èxit. Esperem repetir aviat!

dimecres, 9 d’abril del 2008

La sed de Barcelona tiene solución (PEDRO ARROJO AGUDO)

Una opción razonable para la escasez de agua en Barcelona sería organizar la cesión de derechos de riego al área metropolitana mientras dure la sequía, a cambio de las pertinentes compensaciones económicas
07/04/2008

Vota

Resultado 64 votos

La sequía aprieta en Cataluña y pone de nuevo sobre la mesa el debate sobre el agua, que vuelve a usarse como arma política. Ante todo, es importante aclarar que, más allá de la grave situación de emergencia actual, Barcelona tendrá asegurada la provisión de recursos hídricos en un futuro cercano, incluso en circunstancias de sequía extrema. Barcelona vive sobre un acuífero: el que forman las aguas subterráneas del aluvial del Besòs y del Llobregat. De hecho, el metro de Barcelona ha venido bombeando en el pasado millones de metros cúbicos al año para evitar que se inundaran sus galerías.
La noticia en otros webs
· webs en español
· en otros idiomas
Para paliar la sequía de Sevilla bastó ofrecer siete pesetas por metro cúbico a quienes cedieran agua
El mar y el acuífero ofrecen a Barcelona agua más que suficiente si se saben utilizar
El problema, al igual que en otras cuencas y comunidades autónomas, es que hemos contaminado de forma irresponsable esos acuíferos. Aunque la Directiva Marco del Agua nos obliga a cuidar el buen estado de las masas de agua, recuperar un acuífero puede requerir décadas. Sin embargo, obtener hoy aguas de calidad de esos acuíferos es perfectamente viable, aplicando una ósmosis inversa, similar a la que permite desalar aguas marinas. Hoy, con las nuevas tecnologías disponibles (cámaras isobáricas, membranas de baja presión...) podemos obtener aguas excelentes de esos acuíferos por menos de 0,25 euros por metro cúbico (€/m3); y conviene recordar que un metro cúbico son mil litros. En todo caso, Barcelona, al igual que el resto de ciudades costeras, dispone del mar, que puede ser fuente de aguas desalinizadas por ósmosis inversa, incluso en circunstancias de sequía, por apenas 0,4 €/m3.
Respecto al clamor demagógico de esas "aguas que se perdieron en el mar" durante la última crecida del Ebro, de nuevo sería necesario llamar a la sensatez a quienes tienen la obligación de disponer de información y de un mínimo de formación. Más allá de la importancia ecológica de esas crecidas y de su vital trascendencia para las pesquerías marinas, cuando un río baja en crecida, sea el Ebro, el Júcar o el Segura, lo único que se puede hacer es evacuar caudales al mar. Por un gran canal, para eventuales trasvases, apenas podría derivarse el 2% de una riada ordinaria.
Ante los agrios debates reabiertos, es necesario aclarar que los trasvases son una pésima estrategia para prevenir y gestionar sequías. La razón radica en que las sequías no son locales sino regionales. En nuestro caso suelen afectar, cuando menos al área mediterránea. Por ello, cuando el Segura entra en sequía, el Júcar, el Ebro y el Llobregat suelen sufrir también, en una u otra medida, estrés hídrico. El propio Plan Hidrológico promovido en su día por el Partido Popular preveía, eso sí, en la letra pequeña de los anexos, que el 20% de los años, es decir, los años de sequía, no se podría trasvasar ni un metro cúbico.
La Agencia Catalana del Agua es consciente de todo ello y, de hecho, tiene diseñado un plan muy razonable basado en las opciones de desalar aguas de mar y desalobrar aguas del acuífero del Llobregat (la desalobración del acuífero del Besòs ya está en servicio). El problema es que la gran planta de ósmosis inversa del Llobregat, en construcción, que ofrecerá 200.000 metros cúbicos al día, por desalación de aguas marinas o de aguas del acuífero, no llega a tiempo para resolver las angustias actuales.
Se trata, por tanto, de poner en marcha un plan de emergencia coyuntural muy especial, que probablemente no haya que reeditar nunca más en el futuro. Un plan en el que hemos de poner sobre la mesa todas las posibilidades, para acabar escogiendo las que sean más razonables desde el punto de vista ambiental, social y económico.
La ministra Narbona, en su primera intervención sobre la cuestión, ofreció una opción muy razonable: organizar con urgencia lo que se denomina en la Ley de Aguas un "centro de intercambio", similar a los famosos bancos de agua de California. Tal centro debería negociar la cesión de derechos de riego al área metropolitana de Barcelona, mientras dure la sequía, a cambio de las pertinentes compensaciones económicas. A principios de los noventa, Sevilla sufrió dramáticos cortes de agua que afectaron a cientos de miles de familias. Hoy, probablemente, pocos recuerden cómo se resolvió la situación. Pues bien, no fue preciso ni un trasvase desde el Miño, ni una desaladora en Sanlúcar. Bastó con un anuncio en prensa que ofrecía 7 pesetas por metro cúbico a los regantes del Bajo Guadalquivir que quisieran ceder caudales a Sevilla (por entonces, regando arroz o algodón obtenían un beneficio neto que no llegaba a 4 pesetas por metro cúbico).
Obviamente el regadío en Cuencas Internas de Cataluña no es el del Bajo Guadalquivir; pero esta opción puede ofrecer caudales no despreciables. Aunque en el Llobregat, al parecer, ya se han intercambiado las aguas de riego por retornos depurados, y en el Besòs hay poco regadío, habría que explorar a fondo todas las posibilidades, incluyendo los regadíos del Ter. Regadíos que demandarían compensaciones de cierta entidad, al estar en juego cosechas de fruta y hortaliza. Sin embargo, reservando caudales para garantizar la vida de los árboles, la compensación de las cosechas sería el único coste a cubrir, al existir infraestructuras de transporte a Barcelona. Desgraciadamente, en esta ocasión, el Ter también sufre la sequía y hay escasos caudales de riego.
El transporte de aguas en barco desde el sur de Francia debería suponer menos de 5 €/m3. Sin embargo, la premura de la situación y la falta de escrúpulos de las navieras están disparando los costes. Por otro lado, un trasvase de emergencia desde el Alto Segre tiene varios problemas: en primer lugar, el Segre, que también está en sequía, no ofrece hoy por hoy caudales disponibles; por otro lado, si llegara a haber caudales, los regantes leridanos reclamarían sus derechos; y por último, los movimientos ciudadanos del Bajo Ebro reclamarían esas aguas para preservar el Delta. La opción de trasvasar desde el Alto Segre sólo caudales adquiridos previamente a los regantes, permitiría garantizar en el Delta el mismo caudal que hubiera llegado si no se produjese ese trasvase coyuntural. En todo caso, el coste del metro cúbico podría elevarse por encima de 3 o 4 €/m3, sobre todo por la amortización de unas obras que sólo servirían en esta ocasión, para luego desmontarse.
El resto de opciones de trasvase barajadas, en ningún caso llegarían a tiempo para resolver la emergencia en cuestión y, por tanto, deberían contrastarse con la alternativa de desalación en curso, explicada anteriormente. A este respecto convendría recordar que hace ya más de una década, los presupuestos previstos para el trasvase del Ródano suponían 0,7 €/m3. Hoy no sería menos de 1 €/m3; es decir, cuatro veces más que desalobrar aguas del acuífero y más del doble que desalar aguas marinas.
Me temo que el calendario electoral y la irresponsabilidad política de unos y otros nos han llevado a un punto en el que, una situación de por sí difícil se está convirtiendo en mucho más difícil. Y hablo de irresponsabilidad de unos y otros porque, más allá de las responsabilidades evidentes de la Generalitat, debemos considerar las de una oposición dispuesta a transformarlo todo en arma electoral.
En este contexto se puede comprender, aunque no justificar, la tardanza en abordar los pertinentes procesos de negociación con las diversas partes implicadas en posibles soluciones. Emergen incluso responsabilidades del Gobierno central y de Gobiernos autónomos, como el de Aragón y el de Navarra, a la hora de asumir los caudales ambientales mínimos en el Delta que los expertos propusieron hace ya tiempo. Ello exige, de una vez por todas, redimensionar las pretensiones insostenibles de nuevos regadíos en estas comunidades, e incluso en Cataluña, donde la Generalitat sigue promoviendo enormes superficies de nuevos regadíos. Mientras esto no quede claro, cualquier propuesta de trasvases desde la Cuenca del Ebro contará, y con razón, con una fuerte oposición, cuando menos en el Delta.
Se dice que no hay mal que por bien no venga. Esperemos que así sea y que este mal trago nos lleve a organizar adecuadamente nuestra inteligencia colectiva frente al cambio climático.
Pedro Arrojo Agudo pertenece al Departamento de Análisis Económico de la Universidad de Zaragoza.

divendres, 4 d’abril del 2008

LA LAVADORA MÁS EFICIENTE


La mayoría de lavadoras utilizan un sistema convencional de lavado, basado en el poder de limpieza del agua caliente. Para obtener este agua caliente se utilizan resistencias eléctricas que derrochan mucha energía. Pero existen otro tipo de lavadoras que basan su funcionamiento en un sistema que aprovecha la acción mecánica del agua y los productos de limpieza al máximo. El bajo consumo de electricidad se consigue primeramente por la disponibilidad de conexión bitérmica, lo que implica tener dos entradas de agua, una caliente y una fría. Con este tipo de lavadora el agua caliente se obtiene directamente del sistema de agua caliente que dispone el hogar, puede ser una caldera de gas natural o incluso colectores solares. De este modo se evita el uso de la electricidad para obtener el agua caliente. En segundo lugar existen sistemas con un tambor vertical, que resulta mucho menos consumidor de energía. Durante el lavado, los giros de la cuba de agua a alta velocidad consiguen generar corrientes de agua que, por acción de la fuerza centrífuga, provocan la separación de la suciedad de los tejidos. Esta tecnología permite lavar con menos gasto de energía y a la vez cuidar la ropa, ya que la especial circulación del agua evita las fricciones de la ropa y los movimientos bruscos. Conseguiremos un ahorro de energía de 0,865 kWh por lavado, ya que este modelo consume 0,135 kWh por lavado en comparación una de clase A) que consume 1 kWh por lavado. Ademas un hogar que utiliza 4 veces por semana la lavadora bitérmica se podria ahorrar 16'6 € al año.

dilluns, 10 de març del 2008

Participa en una iniciativa online: Consumeixes o et consumeixes?

Consumeixes coses? O són les coses les quals et consumeixen a tu? T'estàs carregant el planeta amb aquest ritme de vida i ni t'assabentes? O si que comences a adonar-te? Si és així, tenim el que necessites... El dia 15 de març se celebra el Dia del Consum (hi ha dies per a tot, si!) i amb excusa d’aquesta data, 10 ONG’s s’han unit per fomentar el consum responsable en la ciutadania. S’ofereix als participants un pla de 15 dies per a consumir menys i millor per a què entre tot@s arribem al dia 15 de març amb els deures fets i practicant un consum ètic i transformador.
El Pla 15 dies per a consumir menys i millor!

A través del blog http://consumesoteconsumen.blogspot.com/ promogut per CanalSolidro.org , les diferents ONG’s participants (Adena, Coordinadora Estatal de Comercio Justo, Ecología y Desarrollo, Espacio por un Comercio Justo, Greenpeace, Ideas, Intermón Oxfam, SETEM, Sodepau, Fundación Terra y Xarxa de Consum Solidari) proposen a la ciutadania un “Pla de 15 dies” per a convertir-se en consumidors més responsables. Per a això, cada dia ofereixen consells pràctics i trucs que faciliten la pràctica d'aquest tipus de consum, fomentant la participació en la iniciativa de qualsevol persona que desitgi compartir vídeos, fotos o comentaris sobre les seves idees o preferències a l'hora de consumir menys i millor. Alguns d'aquests consells responen a preguntes com: Quina classe de peix comprar?, Com estalviar més a través de les finances ètiques?, Què són les cooperatives de consum? Per què triar una marca i no altra?
Perquè tu pots començar a canviar les coses a través dels teus hàbits quotidians, segueix el Pla 15dies per a consumir menys i millor! Entra al blog i conta'ns amb una foto com practiques consum responsable al nostre poble de Sant Andreu i situa la teva idea en el mapa per a compartir-la amb els altres.
Más información sobre aquesta iniciativa: Paloma Ortega Fundación Chandra http://www.canalsolidario.org/consumesoteconsumen/ Tel. 91 554 43 14 / 626 74 08 64

dijous, 14 de febrer del 2008

article Joaquim Elcacho, periodista

Els britànics malbaraten cada any l’energia equivalent a la producció

anual de dues centrals elèctriques deixant els seus televisors i aparells

electrònics en stand-by, segons un informe donat a conèixer al Parlament

britànic al principi del 2006, en plena discussió sobre la necessitat de

reprendre la construcció de centrals nuclears. Proporcionalment, a

Catalunya la pèrdua d’energia a causa dels aparells que es mantenen amb

el llum vermell encès fins que els necessitem pot ser molt similar. De fet, els

estudis de l’Agència Internacional de l’Energia calculen que entre el 3 i el

13% del consum d’energia a les llars occidentals pot ser atribuït al funcionament

dels aparells semiapagats o en stand-by.

Tot i que pugui semblar un problema banal, la pèrdua d’electricitat a causa

dels stand-by és un exemple dels reptes transcendentals amb què s’enfronta

la societat quan es planteja el problema de la producció i utilització d’energia.

En el centre del debat, i de forma resumida, els experts alerten que la

humanitat no pot mantenir un creixement desproporcionat en el consum

d’energia com l’actual i, al mateix temps, tractar d’ignorar l’impacte que

aquesta conducta provoca sobre el medi ambient. Fent servir aquesta o

altres expressions, el futur requereix una nova cultura de l’energia.

De fet, la crisi provocada per l’increment del preu del petroli i, sobretot,

l’impacte que les activitats humanes tenen en el clima del planeta han

deixat en evidència una qüestió que comença a ser urgent: científics, polítics,

periodistes i el conjunt d’actors socials han de contribuir a posar en

marxa una nova cultura de l’energia.

Aquesta nova concepció de la producció i l’ús de l’energia s’ha de basar en

plantejaments d’estalvi, eficiència i respecte al medi ambient. Des de molts

sectors socials s’estan posant en marxa estratègies dirigides a fer realitat

aquesta nova cultura de l’energia, però el camí per aconseguir modificar mentalitats i conductes és

extremadament llarg.

divendres, 8 de febrer del 2008

L’energia solar tèrmica a Sant Andreu...


Diàriament gastem a les nostres llars una gran quantitat d’energia, sobretot en escalfar l’aigua. El 27% del nostre consum energètic se’n va escalfant aigua, quasi la tercera part del consum energètic d’una casa. Si modifiquem alguns dels nostres hàbits més consumistes, com les llargues dutxes, o les banyeres, etc. podríem reduir força aquest consum energètic. Però, i si a més a més poguéssim evitar les emissions generades com a resultat del consum energètic més indispensable? I si poguéssim canviar la font d’energia que utilitzem per escalfar l’aigua i substituir-la per una font renovable? I si estalviéssim el cost de l’energia necessària per escalfar l’aigua?

Això és el que està impulsant la Ordenança Solar Tèrmica (OST) fomentant l’ús de l’energia solar tèrmica. Aquest és un tipus d’energia renovable que es basa en l’aprofitament de la radiació solar per convertir-la en calor útil, i sense emetre gasos contaminants. S’emmagatzema el calor per consumir-lo en forma d’aigua calenta.Aquesta instal·lació és un sistema molt senzill i amb mecanismes força comuns.

A la gràfica que tenim a la nostra dreta observem els m2 de placa solar tèrmica que hi ha als diferents Districtes de Barcelona. El nostre Districte, amb més de 2.000 m2, està a la quarta posició de 10 que són en total. Podem estar orgullos@s, però encara podem avançar i apropar-nos a les fites que han assolit altres Districtes, com el de de Sants-Montjuïc que està amb més de 4000 m2 de placa solar tèrmica

Un exemple de la posada en pràctica de l’ordenança solar tèrmica a Sant Andreu, són els apartaments amb serveis per a gent gran, que estan al carrer Joan Torras.

Els nous habitatges fan servir l’energia solar per escalfar l’aigua i empren dispositius per estalviar energia, com ara aixetes i dipòsits de baix consum, làmpades de baix consum i recuperadors d’aigües pluvials per a reg, entre altres mesures.

A Sant Andreu ja caminem amb l’energia neta, però encara ens falta molt per recórrer!

Per conèixer el preu d’aquestes instal·lacinos podeu entrar a la pàgina web de l‘Agència d’Energia de Barcelona, i entrar als simuladors.

Per a subvencions podeu consultar:


Institut Català d’Energia (ICAEN)

www.ICAEN.


es/frameo.html

Institut Municipal del Paisatge Urbà

www.bcn.es/paisatgeurba

Instituto para la Diversificación y Ahorro de la

Energía (IDAE)

www.ico.es

Agència Local d’Energia de Barcelona

Centre de Recursos Barcelona Sostenible

C/ Nil fabra, 20 - 08012 Barcelona

Tel. 93 237 47 43

www.barcelonaenergia.com

www.bcn.es/agenda21/